Un lloc al Mon

Publicat a la revista d'Esquima per la 11a.Diada de la Salut Mental (Pag.19)

Octubre 2007

 

Quan om parla, es queixa, estima, es relaciona amb l’entorn, ho fa des de la seva pròpia realitat, des del propi bagatge d’experiències viscudes, fins hi tot arrossega amb ell desitjos  pretèrits dels seus progenitors, per exemple si ha estat un fill desitjat o no, desitjos projectats, camins prefixats.Com si pogue-se’m parlar d’una entrada en aquests mon, privilegiada o fruït de la causalitat; però en qualsevol dels dos casos el que compta es la fermesa dels braços que el sostenen i li donen la benvinguda.
Durant el trajecte de la vida anem aprenent un seguit de continguts, de signes que ens precipiten al llenguatge. També aprenem actituds, valors...”les regles del joc” en el que ens toca participar. Quan aquest aprenentatge està malmès per la falta de coherència, entre el que es diu i el que es fa, contradiccions, dobles missatges i mancança d’una afectivitat sana, aquest aprenentatge pot esser excessivament condicionant de la subjectivitat que s’esdevé. 
Les persones amb malaltia mental son també actors socials, formen part d’una realitat social, tant sovint negada; hi ha veus que encara manifesten obertament la re-representació d’aquella “nau dels bojos” , enviada riu a baix a la recerca d’aquella raó perduda. A un espai de “no lloc” en el sentit social, a les estacions de metro, autobusos...excluïts de les reds de desenvolupament social.
Metàfores de l’exclusió son la por, el rebuig, la intolerància , la diferència, la nul·la competència atribuïda per a desenvolupar activitats que permetin una representació pública. Una vida desvinculada de qualsevol simbolisme social i vinculada a la falta de confiança en les seves capacitats.
Cal pensar que fem la resta, el etiquetament (el mon simbòlic de les certeses diagnòstiques). Les certeses professionals dificulten el diàleg, construint camins petrificats.
Termes com objectivitat, justícia, etc sovint em donen certa esgarrifança; qui es suficient just per poder jutjar ? qui es lo suficientment objectiu per a poder ser-ho?
Afortunadament tot queda velat per la mirada que ho mira, un biaix molt humà alhora que massa sovint limitant.
Els presumptes “assenyats” sovint creem monòlegs per escoltar-nos a nosaltres mateixos.
Els defensors d’aquella raó pura, massa sovint passen per alt aquest seguit de característiques pròpies i diferencials de cada individuo com a subjecte. La falta de tolerància, empatia, porta al pensament únic que protegeix amb una forta cuirassa la fragilitat per a sostenir les llibertats individuals, no uniformades.
La fenomenologia de la Esquizofrènia promou la desrealització amb la creença de que això pot deconstruir la cultura, tota normativa i posen en evidència que qualsevol protocol es arbitrari. Amenaçant el nostre mon estable.
Més enllà d’aquesta declaració de posició, que apunta si mes no a un compromís social e individual del tracte amb el pròxim, les peculiaritats de determinades subjectivitats si que ens empenyen no sols a donar-hi cabuda, si no a posar en joc un compromís recíproc per a cercar nous trajectes per on poder transitar tots plegats.
Doncs no es tracta de plànyer la diferència si no d’esbrinar un llenguatge mes universal que doni pas i sentit de pertinença mitjançant la promoció dels potencials individuals.
La raó no és única, però si que em de procurar que l’enteniment entre les persones ho sigui.
Calen actors socials capaços de prendre decisions .Requeriment d’una normalització dels símptomes en l’esfera social o pública. Creació d’espais d’escolta social: “Posar la bogeria en el espai social” i no limitar-se amb la relació amb altres pacients o guaridors.
Resignificar la seva vida. 
Substituir les metàfores d’exclusió per metàfores d’inclusió. Posar en positiu les seves experiències. Tindríem que invertir l’ordre, insistir en adoptar una actitud activa abans de començar a rehabilitar.
La Salut Mental es cosa de tots, es quelcom que ateny a tot l’entramat social i cal reivindicar amb força aquesta responsabilitat.

                                                                        Xavier Robinat Rivadulla